Passejar pels carrers de Nova York ja fa temps que és una experiència sensorial. Però en els últims anys, un nou aroma s’ha afegit de manera clara i persistent a l’escenari urbà: la marihuana. Des que l’estat de Nova York va legalitzar el consum recreatiu del cànnabis l’any 2021, la seva presència s’ha fet notar més enllà dels dispensaris autoritzats. És als parcs, a les voreres, a les cantonades i, sobretot, a l’aire.
Per a molts, aquesta nova realitat és una mostra de llibertat personal i de progrés. Després de dècades de criminalització i de polítiques que han afectat de manera desproporcionada comunitats minoritàries, la legalització representa un canvi de rumb important.
El consum responsable d’una substància que, per a molts, és més benèvola que l’alcohol, deixa de ser un tabú i entra a formar part del dia a dia amb naturalitat.
Tanmateix, la normalització del consum ha vingut acompanyada d’algunes conseqüències imprevistes, o almenys, no del tot gestionades.
L’olor persistent de marihuana als carrers, sobretot en zones amb més afluència de gent jove o turística, ha generat debat. Hi ha qui ho viu com una molèstia constant, especialment famílies amb nens o persones grans que es troben envoltades d’aquesta aroma en espais públics on abans no era habitual.
És important entendre que, tot i la legalització, la normativa no és un “campi qui pugui”. Teòricament, el consum de marihuana està permès en els mateixos llocs on es pot fumar tabac. No obstant això, la sensació que molts tenen és que la regulació no s’aplica amb la mateixa rigidesa.
El fenomen dels weed trucks (camionetes que venen marihuana al marge de la legalitat) i la proliferació de botigues improvisades ha contribuït a una mena de sensació d’anarquia cannàbica.
Aquesta situació fa palès un repte clau en processos de legalització: com es regula, s’educa i s’integra aquest nou escenari dins la vida urbana? Perquè legalitzar no és només deixar de prohibir, és assumir responsabilitats, establir límits clars, protegir espais comuns i garantir que tothom pugui conviure amb els canvis.
És cert que el cànnabis, per si sol, no és més perillós que altres substàncies legalitzades. Però la seva presència constant en llocs públics obre preguntes sobre quin tipus de ciutat volen. Ha de ser normal passejar pel Central Park i trobar-se amb grups fumant tranquil·lament al costat de famílies amb nens? On posem la línia entre llibertat individual i convivència col·lectiva?
La resposta, com gairebé sempre, no és senzilla. Però sí que convida a reflexionar. Perquè legalitzar no hauria de voler dir desregular. I perquè potser és moment de revisar com s’està implementant aquesta llibertat amb mirada crítica però també constructiva.
Nova York continua sent un laboratori social a cel obert. El que passi aquí amb la marihuana probablement marcarà el camí per a altres ciutats del món. Per això és important no només celebrar el canvi, sinó també aprendre’n les lliçons. I, si pot ser, fer-ho amb el nas una mica més lliure d’aromes que no toquen, almenys segons on i quan.
