Després de molt temps d’anar-hi al darrere i només un parell d’anys després que el país obrís les seves fronteres al turisme, aquesta passada tardor ens vam decidir a fer-li una visita. Amb una colla d’amics, vam iniciar l’aventura a la vibrant ciutat de Jeddah, una metròpoli que combina amb mestria la seva part històrica, actualment en plena reconstrucció, i la seva cara moderna, on aflora tota la grandesa del regne.
Les primeres passes per Jeddah ens van dur pel seu nucli antic, Al-Balad, un laberint de carrerons estrets i edificis de coral amb balconades de fusta que encara conserven l’esperit de l’antiga Aràbia. La ciutat, de cara al Mar Roig, desprèn una energia especial, on el present i el passat es donen la mà. La seva famosa Corniche, un llarg passeig a la vora del mar, ens va oferir una de les postes de sol més espectaculars que hem vist.
Al cap d’uns dies, ens vam desplaçar en avió cap al nord del país per descobrir Al-Ula, un paratge desèrtic de bellesa indescriptible. Allà, entre dunes i formacions rocoses de formes impossibles, s’hi amaguen els vestigis de l’antiga civilització nabatea.
La ciutat de Hegra, sovint comparada amb Petra, ens va transportar segles enrere, fent les delícies dels més erudits del grup. Les tombes monumentals excavades a la roca narren la història d’un poble que dominava les rutes comercials de l’encens i les espècies.
El nostre recorregut ens va portar també a la part rural del país, on vam tenir l’oportunitat de visitar el mercat de camells i dàtils més gran del món a Buraidah. Un espectacle fascinant, amb centenars de comerciants negociant preus i mostrant els seus millors exemplars de camells, una estampa que sembla ancorada en el temps.
Un dels moments més especials del viatge va ser la visita a Medina, una ciutat sagrada que fins fa poc estava absolutament restringida als turistes no musulmans. Allà vam poder assistir a una conferència en una mesquita sobre les virtuts de l’Islam, una experiència enriquidora que ens va permetre entendre millor la importància de la religiositat en la vida quotidiana saudita.
Finalment, vam acabar la nostra ruta a la capital, Riad. Entre gratacels i carrers amples, la ciutat mostra la cara més moderna i dinàmica del país.
Més enllà de les visites turístiques habituals, vam tenir l’oportunitat de sopar amb dues dones locals, que ens van explicar amb franquesa les vicissituds de viure en cases on compartien marit amb altres esposes. Un testimoni que ens va fer reflexionar sobre les diferències culturals i el camí que encara queda per recórrer en termes d’igualtat de gènere.
D’aquest viatge en traiem algunes conclusions:
* Aràbia Saudita és un país que s’ha obert recentment al turisme, fet que comporta avantatges i inconvenients. D’una banda, el territori està ple de llocs autèntics per descobrir, però alhora la infraestructura turística encara està en desenvolupament.
* Les obres estan presents a tot arreu, ja que el país es prepara per a l’Exposició Universal 2030, fet que suposa una transformació radical del paisatge urbà i rural.
* Tot i l’obertura al món, la influència de l’Islam i les seves tradicions patriarcals segueixen molt arrelades a la societat, i encara queda molt camí per adaptar-se a les noves realitats del segle XXI.
Amb tot, visitar aquesta nació ha estat una experiència enriquidora, que ens ha permès veure de prop un país en plena transformació. La clau, com sempre, és respectar la seva idiosincràsia i obrir la ment a una realitat diferent, però no menys fascinant.
